El pranayama és una prolongació conscient de la inspiració, la retenció i la expiració.
La inspiració és l’acte de rebre la energia primordial en forma de respiració, i la retenció es dona quan la respiració es suspesa per tal d’assaborir aquesta energia. En la expiració, tots els pensaments i emocions es buiden amb aquesta expiració. Quan els pulmons estan buits abandonem l’energia individual per a fondre’ns en la energia primordial o SER.
La pràctica de pranayama desar-rolla una ment estable, sòlida força de voluntat i un judici ferm.
En una inspiració normal podem prendre 500cc. d’aire. En una respiració profunda pot ser sis vegades més gran.
El pranayama augmenta la capacitat pulmonar fent que els pulmons aconsegueixin un grau optim de ventilació.
Quan la respiració és irregular la ment oscil.la. Quan la respiració és estable també ho és la ment. Per això cal controlar la respiració.
Mentre hi ha respiració en el cos hi ha vida. Quan desapareix la respiració, també desapareix la vida.
Luz sobre el pranayama
B.K.S.Iyengar