Blog

Hi ha moltíssims aspectes a ser revisats en l’espai de les relacions amb els altres, amb els fets, amb mi mateix. En realitat si ho mirem d’aprop veurem que acostumem a manifestar-nos de la mateixa manera en cada un d’aquests aspectes.

Sovint confonem l’estimació amb estar t’acord amb l’altra persona. Si estic d’acord amb tu és que ens estimem, tenim una manera similar de veure les coses. Si m’aproves és que m’estimes.

Quan les coses surten com jo voldria em sento una persona capaç i valuosa. Quan no és així puc posar en dubte la meva vàlua.

En el moment en que  estas en desacord amb l’altra o amb el que està passant és fàcil que això comenci a crear separació.  Sovint el mecanisme és començar a buscar raons que em confirmin que soc jo qui te la raó i és l’altra el que està equivocat.

Això fa que ens mantinguem fora de nosaltres i que el problema el veiem el l’altra, en la situació, en el fet que està en desacord amb el que jo voldria.

Anem creant una història entorn al fet que em desconnecta totalment de la realitat i que ens fa víctimes de nosaltres mateixos, víctimes del nostre discurs intern.

És molt saludable en aquests moment qüestionar la veracitat de tot el muntatge mental que es pugui haver originat i tornar a la realitat simple tal com és.

La vida és lliure i no depèn de mi. Te el seu funcionament molts cops inesperat, l’altra te el seu camí, molts cops inesperat. La meva llibertat és viure tot el que sorgeix amb la mateixa força com que ho hagués triat.

Sovint ens veiem involucrats en converses sobre l’estat actual de la política, la economia, el medi ambient, la violència de genere…Sembla que és inevitable posar-nos t’acord en que la culpa de tot això és la incompetència dels nostres dirigents i el sistema econòmic…

Certament aprenem molt de la mirada enfora però també tenim la responsabilitat d’una mirada més endins.

Detectar el que veiem a fora  si en alguna escala també és dins nostre.

La violència només ensenya violència. L’estres només ensenya estres.

Si nosaltres netegem el nostre medi ambient mental ja estem ajudant  al planeta. La revolució comença en el nostre cor.

Quan la ment descansa la vida es torna més amable fins i tot enmig de les turbulències podem mantenir el nostre centre.

Vivim experiències que ens van mostrant que és el que encara no hem apres a abraçar. Tot el que ens fa patir i reaccionar ens demana maduració i llibertat.

Podem crear paradisos quan aprenem a pensar correctament.

Aquest és el primer pas per a crear el mon que volem.

1. Que alguns som tan passerells que necessitem un ultimàtum dels grossos per prioritzar de debò.

2. Que quan prioritzes de debò, t’agafa un atac de lucidesa que donaries les gràcies al puto ultimàtum.

3. Que la gent que en circumstàncies normals ja és extraordinària, en casos extraordinaris aconsegueix el miracle que tot sembli normal.

4. Que fins i tot en ocasions extremes en què tot i tothom canvia, la mala gent no ho fa. O ho fa per empitjorar.

5. Que res cura més que saber-te i sentir-te estimat.

6. Que fer veure que no passa res accelera el que no vols que et passi.

7. Que a prop de la gent que pateix reps un munt de lliçons de dignitat.

8. Que una decisió tan simple com quedar amb els que estimes i fugir dels que et fan la vida impossible t’acosta bastant a la felicitat.

9. Que perdre la por a coses absurdes és una delícia, llàstima que hagis hagut de passar per una por més gran i gens absurda.

10. Que els sentiments bonics per la gent que ens importa ens els hem d’expressar a la cara més sovint.

11. Que no hi ha elogi més gran que ser acusat d’ingenu per un cínic.

12. Que el cos és alguna cosa més que allò que transporta els nostres pensaments amunt i avall i, si tenim el detall de pensar més en ell, ell a canvi ens ajudarà a pensar millor i ens transportarà durant més temps.

13. Que no hem de desaprofitar cap bona ocasió per riure, plorar o fer-nos una bona abraçada.

14. Que quan la vida es complica, es multipliquen les oportunitats d’aprendre de persones increïbles.

i 15. Que l’optimisme és sempre l’opció més recomanable i, quan van mal dades, és imprescindible. I que, a més, funciona.

La ioga és una ciència que ens ajuda a elevar la nostra consciència i i fer-nos conscients de la nostra bellesa inetrna.
Ens movem en un mon tremendament materialiste i això fa que la dimensió divina que ens envolta sovint se’ns escapi. Ja sabem que això no ens porta la felicitat.
Per més avenços que faci la tècnica seguim vivint les mateixes mancances de vida i relacionals. Està clar que algun element ens falta. Quan ja hem resolt totes les nostres necessitats materials i encara no respirem profundament és el moment de demanar-nos que és el que ens està passant.
Tots tenim una manera innata i personal de  resoldre aquest conflicte però estar clar que passa per la connexió amb quelcom superior, per una intel·ligència que mou totes les coses i amb la que cal connectar i confiar.
Fer tot el que hi ha a les nostres mans i ser capaços de confiar en que la vida, aquesta intel·ligència, Déu, té sempre una direcció correcte que farà a partir del lloc on nosaltres ho deixem. La ioga ens sensibilitza, ens obre la consciència i ens fa més dúctils a aquest corrent sempre disponible. Només cal que ens hi acostem. Fer, demanar i deixar fer.

Quan érem infants ens varen educar fonamentant la nostra vàlua en el que fèiem, el que teníem o bé el que pensaven de nosaltres. Fruit d’això, el nostre pensament està fortament dirigit per les idees de que si faig bé les coses és que soc valuós. Si acumulo o guanyo més diners és que soc més intel·ligent. Si em guanyo l’aprovació dels altres és que soc molt vàlid.

Quan les coses no són així deixo d’estar be amb mi mateix o de sentir-me mereixedor d’una vida interessant.

Tots hem estat immersos en una cultura que ha reforçat aquesta mena de pensaments. Al fer-nos adults seguim reproduint aquest esquema de pensament i quan veiem algú més popular o més intel·ligent o més que nosaltres de qualsevol cosa pot disparar-se aquest pensament perniciós de que jo soc menys que l’altra o que no valc.

Per poder tornar a una visió sana de nosaltres mateixos cal que estiguem disposats a detectar cada cop que ens estem comparant i en aquesta comparació perdent el poder en nosaltres mateixos.
Cal poder-nos dir que les persones que ens van educar, els models que vàrem tenir van ser els millors en aquell moment doncs no ho podien fer d’un altra manera.

Ara ja soc adult i decideixo fer-me càrrec dels meus sentiments i emocions i valorar quins són els pensaments que orienten la meva vida.

Cal reforçar el sentiment de que el què jo dono ningú més ho pot donar. La meva nota és única en el concert i cal enfocar la nostra energia en fer-ho amb el màxim de goig, estimació i agraïment per les oportunitats que ens van arribant, per petites que siguin.

Hi ha un equilibri natural en les coses.

Quan anem massa a un extrem, la vida suaument ens retorna al centre. El que puja ha de baixar i el que baixa ha de pujar. A dalt i a baix són diferents aspectes de la mateixa cosa.

També ho són dins i fora. La majoria de les persones pensem que el mon és fora de nosaltres. Vivim al revés perseguint les seguretats i l’aprovació, com si l’aconseguir allò que tant desitgem poguéssim ser feliços definitivament.

La realitat és que res fora de nosaltres pot donar-nos el que realment busquem.

Ningú te més o menys oportunitat de SER, d’estar content amb ell mateix, d’estimar-se.

Res ens pertany, ni el fruit del nostre treball. Tot va i ve.

La serenitat és una porta oberta.

Estem molt avesats a omplir la nostra vida d’estímuls, propostes, projectes…
Ens agrada viure amb un nivell d’excitació important. Tant és així que ens crea una gran dependència.

Som capaços de plantejar-nos una hora sense fer res? Un dia lliurat al no res?
Parar, mirar, donar un pas enrere, escoltar, aquietar…

Tot plegat demana una petita o gran rendició interna per a deixar-nos omplir no des de la ment sinó des de la VIDA.

Inevitablement a l’inici això pot portar avorriment, manca de sentit, sensació de pèrdua de temps.
Podem imaginar o bé confiar que dins nostre hi ha un gran paradís per a descobrir, el viatge més interessant i autèntic, el suport de cada pas que donem o decisió que prenem?

Està en les nostres mans aquesta exploració, simple, senzilla, propera, però per això mateix camí de guerrers.
Minuts de silenci amb nosaltres, d’escolta, de mirada… 

 De tant delicat s’escapa i cal insistir, insistir, insistir sense massa expectatives.

Mirar-nos de ben aprop per poder rescatar el millor de nosaltres i compartir-ho com a ofrena a la vida de la que tant rebem.

Aportar una mica de silenci i serenitat és una gran manera d’agrair la gran herència que tots hem rebut

Ens adonem del caràcter repetitiu dels nostres pensaments?

Som conscients de fins quin punt la vida la pensem en comptes de viure-la?

Estem desperts per a no caure una vegada més en els paranys instal·lats en el nostre pensament?

Pensem que les nostres emocions són genuïnes però són fruit de pensaments i creences sovint errònies.
Els nostres pensaments i creences estan profundament arrelats i ens impedeixen veure el que està passant en aquests moments, quelcom tan senzill com un raig de llum, un perfum, una mirada.

Aquest pensament, condicionament,  en podem dir ego i la seva feina principal és allunyar-nos del present i posar tota la importància al passat o bé al futur. Des de l’ego sempre la felicitat està en el futur, quan aconsegueixi acabar la carrera o tenir casa pròpia o canviar de feina o de parella…

La funció de l’ego és mantenir capturada la nostra atenció perquè no veiem que la vida és el que està passant ara mateix…    què sento, què sento, què sento.
L’alliberació només està en el moment present però cal sortir de la ment. La ment cal utilitzar-la enfocadament i amb finalitats pràctiques allunyant-nos del diàleg intern involuntari per a poder viure en la calma interna.

Quan som capaços de connectar el nostre pensament amb el vast camp de la consciència és quan podem pensar creativament i el nostre pensament te un poder real. És des d’aquí que la nostra vida pren una altra dimensió…    viscuda.

Diumenge 15 de maig de
10 a 13 h.

L’ésser humà sempre ha buscat formes d’harmonitzar-se amb si mateix, amb la seva espècie, amb la natura i l’univers. La Medicina Tradicional Xinesa mitjançant el Qi Gong, també dit Txi Kung propicia un estat de consciència que facilita benestar psicofísic i espiritual donant l’oportunitat d’involucrar-nos en la prevenció, curació i manteniment del nostre cos fent-nos agent actiu de la nostra salut.

Taller conduït per Pep Luis i Costa.

Cinturó Negre 1er Dan, Monitor Nacional d’Hun Yuan Nei Gong

Cal trucar per fer la reserva.

Arribada 10 minuts abans per fer la inscripció.

Preu 20 €.