Ens adonem del caràcter repetitiu dels nostres pensaments?

Som conscients de fins quin punt la vida la pensem en comptes de viure-la?

Estem desperts per a no caure una vegada més en els paranys instal·lats en el nostre pensament?

Pensem que les nostres emocions són genuïnes però són fruit de pensaments i creences sovint errònies.
Els nostres pensaments i creences estan profundament arrelats i ens impedeixen veure el que està passant en aquests moments, quelcom tan senzill com un raig de llum, un perfum, una mirada.

Aquest pensament, condicionament,  en podem dir ego i la seva feina principal és allunyar-nos del present i posar tota la importància al passat o bé al futur. Des de l’ego sempre la felicitat està en el futur, quan aconsegueixi acabar la carrera o tenir casa pròpia o canviar de feina o de parella…

La funció de l’ego és mantenir capturada la nostra atenció perquè no veiem que la vida és el que està passant ara mateix…    què sento, què sento, què sento.
L’alliberació només està en el moment present però cal sortir de la ment. La ment cal utilitzar-la enfocadament i amb finalitats pràctiques allunyant-nos del diàleg intern involuntari per a poder viure en la calma interna.

Quan som capaços de connectar el nostre pensament amb el vast camp de la consciència és quan podem pensar creativament i el nostre pensament te un poder real. És des d’aquí que la nostra vida pren una altra dimensió…    viscuda.