Recordant
L’any 1979 quan vaig arribar a Vic, per posar en marxa l’Institut de Ioga, la pols dels carrers encara era bruna i l’olor de la ciutat era ben diferent d’ara.
Vaig viatjar amb tren des de Barcelona per arribar a una estació de Vic que els més joves no heu conegut; freda, fosca i amb uns sostres tan alts que maldaven per amagar-se entremig de la boira.
Sabia d’una plaça major… i allà em vaig dirigir. No recordava res de Vic, en realitat no sé si hi havia estat mai abans.
Una amiga m’havia advertit que Vic era una ciutat on hi mancava color i oportunitats interessants per a les persones amb inquietuds.
Semblava un bon destí per poder aportar-hi el poc que jo coneixia de la ioga. De ben segur que els que vinguessin a trobar-me en sabrien una mica menys que jo.
Al 1979, moltes de les associacions que ara tenim encara no existien. S’han obert escoles i instituts. Va néixer la universitat que poc a poc ha crescut. Hi ha molt més teixit associatiu i espais culturals. Tampoc no existia el bus urbà, el reciclatge, les deixellaries, l’anella verda, ni les zones blaves…
Sóc feliç d’haver triat Vic per al meu projecte. M’he sentit acollida i estimada i així mateix la meva família que hi ha plantat unes bones arrels.
He conegut gent extraordinària de qui he pogut aprendre més que ensenyar.
Hem fet amics i companys de camí.
Com diu Espriu; “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”… Sempre més no ho sabem però si celebrem quaranta anys, en tot temps formant-nos i ampliant l’equip per poder oferir altres serveis sempre en la mateixa línia.
L’Institut de ioga continua amb pas ferm obert a compartir aprenentatges i crear escenaris on anar polint la Mirada i l’Estar.
Sense vosaltres tot això no hauria estat possible.