Les dificultats són el nostre mestre.

Tots hem experimentat i seguirem experimentant la pena, la pèrdua i el patiment. Perquè? doncs perquè aquesta és la nostra naturalesa La humanitat porta a viure els canvis, adaptacions, transformacions.

Negar aquesta realitat només fa que empitjorar la manera de viure-les.

El camí de la sanació comença quan les afrontem i aprenem a treballar-les. Quan neguem el nostre propi sofriment amb facilitat l’estenem als altres.

Les dificultats ens obren, si estem atens, el camí cap el nostre savi intern. Un espai dins que es manté calmat i seré

Aquest espai accepta qualsevol cosa que estigui passant. És calma, quietud, saviesa.

No estem habituats a comptar-hi i realment cal molta escolta per a poder fer-lo conscient. Seure amb tot el que pugui estar passant i amb la calma deixar que el nostre savi vagi guanyant espai a la confusió, la por, la incertesa.

És la nostra consciència intemporal, l’únic refugi real que no ens abandona mai però que si d’alguna manera cal conquerir.

El que sap, el nostre savi intern, coneix que més enllà del que pugui està passant hi ha una nova vida que neix. El sol segueix sortint i les estacions es van succeint.

Viatjar amb la consciència del nostre SER ens fa el camí més plaent.

Mantra

El cor del So i la vibració

Man vol dir ment en sànscrit, i Tra vol dir protecció o vibració

Mantra és el so que protegeix la ment

 

El cor del camí espiritual és el desig de conèixer i ésser el que ets veritablement.

Des de la perspectiva espiritual  cadascun de nosaltres és ja pur i complet, i no hi ha res que pugui canviar aquest estat. Tot i així la major part del temps experimentem una sensació bàsica de carència. En la nostra societat ens alienta a omplir el forat amb coses materials enlloc de despertar-nos amb coneixement.

La naturalesa del nostre ésser és l’espai pur i complet com el cel clar i il.limitat, ens tornem més oberts i flexibles, lluminosos i conscients. Els núvols dels nostres pensaments enfosqueixen aquesta claretat.

El coneixement i l’experiència amb el so és un camí directa cap al centre d’un mateix.

La pràctica amb els sons de les síl.labes llavor ens guien a la naturalesa de la ment.

La naturalesa de la ment i els sons de les síl.labes llavor.

Podem descobrir la nostra vertadera naturalesa interior amb el suport d’imatges, però també mitjançant els sons de la síl.laba llavor A, OM, HUNG, RAM, DZA

I amb les seves qualitats.

Les imatges són una mica més burdes que el so. El més simple és el fet de ser però els pensaments i emocions no ens ho permeten.

Els mantres són portes que ens connecten amb la naturalesa de la nostra ment primordial.

 

Els mentres del passat recomanen el cant del mantra ja que ens obre a aspectes de la naturalesa de la ment desperta: amor, compassió, calma, saviesa.

(estractes del Budisme)

Artistes per els refugiats.

 

 

TROBADA ARTÍSTICA A FAVOR DELS REFUGIATS

 

Diumenge 26 de juny a les 19h

 

 

Mostra de música, dansa, poesia i arts plàstiques amb la participació de: Lluis Toran (VICUS), Ona Fusté, Biel Barnils, Maria Solà, Aina Roca, Isa Basset.

Entrada lliure.

Aportació voluntària destinada a la ONG Together for BETTER DAYS.

Raül Torras, membre actiu de la ONG, ens explicarà la seva experiència de cinc mesos a l’illa de Lesbos.

 

Lloc: INSTITUT DE IOGA

         Rbla. Josep Tarradellas, 2 entr. 1ª esc B

         VIC

Organitza:         

INSTITUT DE IOGA

www.institutdeiogavic.cat

Com facilitar les relacions

Hi ha moltíssims aspectes a ser revisats en l’espai de les relacions amb els altres, amb els fets, amb mi mateix. En realitat si ho mirem d’aprop veurem que acostumem a manifestar-nos de la mateixa manera en cada un d’aquests aspectes.

Sovint confonem l’estimació amb estar t’acord amb l’altra persona. Si estic d’acord amb tu és que ens estimem, tenim una manera similar de veure les coses. Si m’aproves és que m’estimes.

Quan les coses surten com jo voldria em sento una persona capaç i valuosa. Quan no és així puc posar en dubte la meva vàlua.

En el moment en que  estas en desacord amb l’altra o amb el que està passant és fàcil que això comenci a crear separació.  Sovint el mecanisme és començar a buscar raons que em confirmin que soc jo qui te la raó i és l’altra el que està equivocat.

Això fa que ens mantinguem fora de nosaltres i que el problema el veiem el l’altra, en la situació, en el fet que està en desacord amb el que jo voldria.

Anem creant una història entorn al fet que em desconnecta totalment de la realitat i que ens fa víctimes de nosaltres mateixos, víctimes del nostre discurs intern.

És molt saludable en aquests moment qüestionar la veracitat de tot el muntatge mental que es pugui haver originat i tornar a la realitat simple tal com és.

La vida és lliure i no depèn de mi. Te el seu funcionament molts cops inesperat, l’altra te el seu camí, molts cops inesperat. La meva llibertat és viure tot el que sorgeix amb la mateixa força com que ho hagués triat.

Responsabilitat

Sovint ens veiem involucrats en converses sobre l’estat actual de la política, la economia, el medi ambient, la violència de genere…Sembla que és inevitable posar-nos t’acord en que la culpa de tot això és la incompetència dels nostres dirigents i el sistema econòmic…

Certament aprenem molt de la mirada enfora però també tenim la responsabilitat d’una mirada més endins.

Detectar el que veiem a fora  si en alguna escala també és dins nostre.

La violència només ensenya violència. L’estres només ensenya estres.

Si nosaltres netegem el nostre medi ambient mental ja estem ajudant  al planeta. La revolució comença en el nostre cor.

Quan la ment descansa la vida es torna més amable fins i tot enmig de les turbulències podem mantenir el nostre centre.

Vivim experiències que ens van mostrant que és el que encara no hem apres a abraçar. Tot el que ens fa patir i reaccionar ens demana maduració i llibertat.

Podem crear paradisos quan aprenem a pensar correctament.

Aquest és el primer pas per a crear el mon que volem.

Aprenentatges del 15 per en Carles Capdevila

1. Que alguns som tan passerells que necessitem un ultimàtum dels grossos per prioritzar de debò.

2. Que quan prioritzes de debò, t’agafa un atac de lucidesa que donaries les gràcies al puto ultimàtum.

3. Que la gent que en circumstàncies normals ja és extraordinària, en casos extraordinaris aconsegueix el miracle que tot sembli normal.

4. Que fins i tot en ocasions extremes en què tot i tothom canvia, la mala gent no ho fa. O ho fa per empitjorar.

5. Que res cura més que saber-te i sentir-te estimat.

6. Que fer veure que no passa res accelera el que no vols que et passi.

7. Que a prop de la gent que pateix reps un munt de lliçons de dignitat.

8. Que una decisió tan simple com quedar amb els que estimes i fugir dels que et fan la vida impossible t’acosta bastant a la felicitat.

9. Que perdre la por a coses absurdes és una delícia, llàstima que hagis hagut de passar per una por més gran i gens absurda.

10. Que els sentiments bonics per la gent que ens importa ens els hem d’expressar a la cara més sovint.

11. Que no hi ha elogi més gran que ser acusat d’ingenu per un cínic.

12. Que el cos és alguna cosa més que allò que transporta els nostres pensaments amunt i avall i, si tenim el detall de pensar més en ell, ell a canvi ens ajudarà a pensar millor i ens transportarà durant més temps.

13. Que no hem de desaprofitar cap bona ocasió per riure, plorar o fer-nos una bona abraçada.

14. Que quan la vida es complica, es multipliquen les oportunitats d’aprendre de persones increïbles.

i 15. Que l’optimisme és sempre l’opció més recomanable i, quan van mal dades, és imprescindible. I que, a més, funciona.