Quan érem infants ens varen educar fonamentant la nostra vàlua en el que fèiem, el que teníem o bé el que pensaven de nosaltres. Fruit d’això, el nostre pensament està fortament dirigit per les idees de que si faig bé les coses és que soc valuós. Si acumulo o guanyo més diners és que soc més intel·ligent. Si em guanyo l’aprovació dels altres és que soc molt vàlid.
Quan les coses no són així deixo d’estar be amb mi mateix o de sentir-me mereixedor d’una vida interessant.
Tots hem estat immersos en una cultura que ha reforçat aquesta mena de pensaments. Al fer-nos adults seguim reproduint aquest esquema de pensament i quan veiem algú més popular o més intel·ligent o més que nosaltres de qualsevol cosa pot disparar-se aquest pensament perniciós de que jo soc menys que l’altra o que no valc.
Per poder tornar a una visió sana de nosaltres mateixos cal que estiguem disposats a detectar cada cop que ens estem comparant i en aquesta comparació perdent el poder en nosaltres mateixos.
Cal poder-nos dir que les persones que ens van educar, els models que vàrem tenir van ser els millors en aquell moment doncs no ho podien fer d’un altra manera.
Ara ja soc adult i decideixo fer-me càrrec dels meus sentiments i emocions i valorar quins són els pensaments que orienten la meva vida.
Cal reforçar el sentiment de que el què jo dono ningú més ho pot donar. La meva nota és única en el concert i cal enfocar la nostra energia en fer-ho amb el màxim de goig, estimació i agraïment per les oportunitats que ens van arribant, per petites que siguin.