Hi ha un equilibri natural en les coses.
Quan anem massa a un extrem, la vida suaument ens retorna al centre. El que puja ha de baixar i el que baixa ha de pujar. A dalt i a baix són diferents aspectes de la mateixa cosa.
També ho són dins i fora. La majoria de les persones pensem que el mon és fora de nosaltres. Vivim al revés perseguint les seguretats i l’aprovació, com si l’aconseguir allò que tant desitgem poguéssim ser feliços definitivament.
La realitat és que res fora de nosaltres pot donar-nos el que realment busquem.
Ningú te més o menys oportunitat de SER, d’estar content amb ell mateix, d’estimar-se.
Res ens pertany, ni el fruit del nostre treball. Tot va i ve.
La serenitat és una porta oberta.
