El gong, segons l assegurat per historiadors i musicòlegs van aparèixer a principis de l Edat de Bronze, fa 5500 anys (aprop de 3500 anys A.c) en l àrea de Mesopotàmia, a Orient mitja, on actualment estan ubicades Turquia, Iran e Iraq. Molt probablement varen ser descoberts accidentalment al fondre les pedres en els forns de pa, cada cop més creixents, utilitzats en aquell temps de la gran Revolució Agró cultural, 10.000 anys A.C, en la qual la utilització del blat per a pa es va estendre per tot el mon. La Edat del Bronze en altres parts del mon va aparèixer uns 1.000 anys més tard. Es creu que l estany fou el primer metall en desprendrés de les pedres, al voltant de 10.000 anys A.c i que a mesura que els forns produïen més calor, el coure va començar a separar-se de las roques al voltant de l any 6500 A.c. Cap el 4.000 A.c els forns varen ser prou grans i calorosos com per varreijar-los en una al.leació que crea l Edat del Bronze.

Al ser tocats, los gongs de bronze sonaven més musical i poderosament que ningun altra conegut instrumento . Los antics artesans de gongs varen trobar que quan els misteriosos meteorits enviats des de el cel eran lleçats a la fundició , afegien al bronze un to ressonant molt millor tornant-se més poderosos i espaiosos amb un sostingut molt més llarg.

Aquests gongs varen ser considerats especials i se’ls va conèixer como Gongs Sagrats.