Les dificultats són el nostre mestre.

Tots hem experimentat i seguirem experimentant la pena, la pèrdua i el patiment. Perquè? doncs perquè aquesta és la nostra naturalesa La humanitat porta a viure els canvis, adaptacions, transformacions.

Negar aquesta realitat només fa que empitjorar la manera de viure-les.

El camí de la sanació comença quan les afrontem i aprenem a treballar-les. Quan neguem el nostre propi sofriment amb facilitat l’estenem als altres.

Les dificultats ens obren, si estem atens, el camí cap el nostre savi intern. Un espai dins que es manté calmat i seré

Aquest espai accepta qualsevol cosa que estigui passant. És calma, quietud, saviesa.

No estem habituats a comptar-hi i realment cal molta escolta per a poder fer-lo conscient. Seure amb tot el que pugui estar passant i amb la calma deixar que el nostre savi vagi guanyant espai a la confusió, la por, la incertesa.

És la nostra consciència intemporal, l’únic refugi real que no ens abandona mai però que si d’alguna manera cal conquerir.

El que sap, el nostre savi intern, coneix que més enllà del que pugui està passant hi ha una nova vida que neix. El sol segueix sortint i les estacions es van succeint.

Viatjar amb la consciència del nostre SER ens fa el camí més plaent.