PRESÈNCIA

La ioga és una ciència que ens ajuda a elevar la nostra consciència i i fer-nos conscients de la nostra bellesa inetrna.
Ens movem en un mon tremendament materialiste i això fa que la dimensió divina que ens envolta sovint se’ns escapi. Ja sabem que això no ens porta la felicitat.
Per més avenços que faci la tècnica seguim vivint les mateixes mancances de vida i relacionals. Està clar que algun element ens falta. Quan ja hem resolt totes les nostres necessitats materials i encara no respirem profundament és el moment de demanar-nos que és el que ens està passant.
Tots tenim una manera innata i personal de  resoldre aquest conflicte però estar clar que passa per la connexió amb quelcom superior, per una intel·ligència que mou totes les coses i amb la que cal connectar i confiar.
Fer tot el que hi ha a les nostres mans i ser capaços de confiar en que la vida, aquesta intel·ligència, Déu, té sempre una direcció correcte que farà a partir del lloc on nosaltres ho deixem. La ioga ens sensibilitza, ens obre la consciència i ens fa més dúctils a aquest corrent sempre disponible. Només cal que ens hi acostem. Fer, demanar i deixar fer.

Visió sana de nosaltres

Quan érem infants ens varen educar fonamentant la nostra vàlua en el que fèiem, el que teníem o bé el que pensaven de nosaltres. Fruit d’això, el nostre pensament està fortament dirigit per les idees de que si faig bé les coses és que soc valuós. Si acumulo o guanyo més diners és que soc més intel·ligent. Si em guanyo l’aprovació dels altres és que soc molt vàlid.

Quan les coses no són així deixo d’estar be amb mi mateix o de sentir-me mereixedor d’una vida interessant.

Tots hem estat immersos en una cultura que ha reforçat aquesta mena de pensaments. Al fer-nos adults seguim reproduint aquest esquema de pensament i quan veiem algú més popular o més intel·ligent o més que nosaltres de qualsevol cosa pot disparar-se aquest pensament perniciós de que jo soc menys que l’altra o que no valc.

Per poder tornar a una visió sana de nosaltres mateixos cal que estiguem disposats a detectar cada cop que ens estem comparant i en aquesta comparació perdent el poder en nosaltres mateixos.
Cal poder-nos dir que les persones que ens van educar, els models que vàrem tenir van ser els millors en aquell moment doncs no ho podien fer d’un altra manera.

Ara ja soc adult i decideixo fer-me càrrec dels meus sentiments i emocions i valorar quins són els pensaments que orienten la meva vida.

Cal reforçar el sentiment de que el què jo dono ningú més ho pot donar. La meva nota és única en el concert i cal enfocar la nostra energia en fer-ho amb el màxim de goig, estimació i agraïment per les oportunitats que ens van arribant, per petites que siguin.

Serenitat

Hi ha un equilibri natural en les coses.

Quan anem massa a un extrem, la vida suaument ens retorna al centre. El que puja ha de baixar i el que baixa ha de pujar. A dalt i a baix són diferents aspectes de la mateixa cosa.

També ho són dins i fora. La majoria de les persones pensem que el mon és fora de nosaltres. Vivim al revés perseguint les seguretats i l’aprovació, com si l’aconseguir allò que tant desitgem poguéssim ser feliços definitivament.

La realitat és que res fora de nosaltres pot donar-nos el que realment busquem.

Ningú te més o menys oportunitat de SER, d’estar content amb ell mateix, d’estimar-se.

Res ens pertany, ni el fruit del nostre treball. Tot va i ve.

La serenitat és una porta oberta.

SILENCI

Estem molt avesats a omplir la nostra vida d’estímuls, propostes, projectes…
Ens agrada viure amb un nivell d’excitació important. Tant és així que ens crea una gran dependència.

Som capaços de plantejar-nos una hora sense fer res? Un dia lliurat al no res?
Parar, mirar, donar un pas enrere, escoltar, aquietar…

Tot plegat demana una petita o gran rendició interna per a deixar-nos omplir no des de la ment sinó des de la VIDA.

Inevitablement a l’inici això pot portar avorriment, manca de sentit, sensació de pèrdua de temps.
Podem imaginar o bé confiar que dins nostre hi ha un gran paradís per a descobrir, el viatge més interessant i autèntic, el suport de cada pas que donem o decisió que prenem?

Està en les nostres mans aquesta exploració, simple, senzilla, propera, però per això mateix camí de guerrers.
Minuts de silenci amb nosaltres, d’escolta, de mirada… 

 De tant delicat s’escapa i cal insistir, insistir, insistir sense massa expectatives.

Mirar-nos de ben aprop per poder rescatar el millor de nosaltres i compartir-ho com a ofrena a la vida de la que tant rebem.

Aportar una mica de silenci i serenitat és una gran manera d’agrair la gran herència que tots hem rebut

Sentim la vida o la pensem…

Ens adonem del caràcter repetitiu dels nostres pensaments?

Som conscients de fins quin punt la vida la pensem en comptes de viure-la?

Estem desperts per a no caure una vegada més en els paranys instal·lats en el nostre pensament?

Pensem que les nostres emocions són genuïnes però són fruit de pensaments i creences sovint errònies.
Els nostres pensaments i creences estan profundament arrelats i ens impedeixen veure el que està passant en aquests moments, quelcom tan senzill com un raig de llum, un perfum, una mirada.

Aquest pensament, condicionament,  en podem dir ego i la seva feina principal és allunyar-nos del present i posar tota la importància al passat o bé al futur. Des de l’ego sempre la felicitat està en el futur, quan aconsegueixi acabar la carrera o tenir casa pròpia o canviar de feina o de parella…

La funció de l’ego és mantenir capturada la nostra atenció perquè no veiem que la vida és el que està passant ara mateix…    què sento, què sento, què sento.
L’alliberació només està en el moment present però cal sortir de la ment. La ment cal utilitzar-la enfocadament i amb finalitats pràctiques allunyant-nos del diàleg intern involuntari per a poder viure en la calma interna.

Quan som capaços de connectar el nostre pensament amb el vast camp de la consciència és quan podem pensar creativament i el nostre pensament te un poder real. És des d’aquí que la nostra vida pren una altra dimensió…    viscuda.

 

Matinal d’introducció al Qi Gong/Txi Kung

Diumenge 15 de maig de
10 a 13 h.

L’ésser humà sempre ha buscat formes d’harmonitzar-se amb si mateix, amb la seva espècie, amb la natura i l’univers. La Medicina Tradicional Xinesa mitjançant el Qi Gong, també dit Txi Kung propicia un estat de consciència que facilita benestar psicofísic i espiritual donant l’oportunitat d’involucrar-nos en la prevenció, curació i manteniment del nostre cos fent-nos agent actiu de la nostra salut.

Taller conduït per Pep Luis i Costa.

Cinturó Negre 1er Dan, Monitor Nacional d’Hun Yuan Nei Gong

 

Cal trucar per fer la reserva.

Arribada 10 minuts abans per fer la inscripció.

Preu 20 €.