La paraula ioga prove de l’arrel sànscrita “yuj” que vol dir, unir, ajuntar, subjectar; concentrar la atenció per a poder-la portar cap a la meditació.

El ioga és doncs l’art de portar una ment incoherent i dispersa a un estat reflexiu i coherent. És la comunió de l’ànima humana amb la divinitat.

Les postures, asanes i el treball amb la respiració, pranayama porten la ment inestable a un estat de estabilitat. La ment es va fent més atenta amb capacitat de focalitzar-se.

Primer la ioga s’ocupa de la salud, la força i la conquesta del cos. Desprès s’aixeca el vel de diferència entre el cos i la ment. Finalment condueix al practicant a la pau i puresa diàfana.

La ioga és una forma sistemàtica d’ensenyar a l’home d’anar amb meticulositat i eficàcia en pos de la Divinitat que es troba dins seu. Avança passant del cos als nervis, dels nervis als sentits. Des de els sentits se’n va cap a la ment que és la que controla les emocions. Des de la ment penetra l’intel·lecte que guia la raó. De l’intel·lecte a la voluntat, i d’aquí a la consciència.

Així la ioga porta al practicant des de la ignorància al coneixement, des de la foscor a la llum, des de la mort a la immortalitat.

Extracte del llibre “Llum sobre el pranayama” de B.K.S. IYENGAR.